Vivia al món un sant baró vell i revell,
a qui tothom respectava per la gran bondat i la vida simple que duia.
Tan rebò era aquell home ,
que tothom en va prendre exemple i a poc a poc
van desaparèixer del món la malícia i la maldat,
i per primera vegada al món ja mai ningú va fer res dolent.
Però vet aquí que aquella placídia no agradava a tothom:
les encantades s'avorrien,
perquè els joves no les espiaven ni les empaitaven,
de bons que s'havien tornat,
i elles no tenien a qui enredar amb els seus jocs d'amor.
I aviat van trobar que el culpable de tot era el sant baró,
per això la més jove de les encantades, de nom Floridalba,
va prometre solució.
Convertida en el més bonic dels ocells,
va seduir el vell oferint-li tots els diners de la terra.
Decidit, el sant baró els refusà.
Un altre dia li va oferir tot el poder del món,
però el vell resistí la temptació.
Després li oferí gran saviesa,
però tampoc no l'accepta.
Llavors, fent-se la perdedora,
Floridalba va fer-li un petó de comiat.
I amb aquell petó,
l'home enfollí d'amor i es condemnà per sempre ...
I així el món girà altre cop com sempre:
amb tota mena de maldats i fellonies.
I el vell vagà per les muntanyes
cridant el nom de Floridalba,
i per riure's d'ell,
les encantades l'escarniren,
repetint el nom,
i vet aquí, si no el sabíeu,
el naixement de l'eco.